Una pequeña historia del hoquei sobre patines

1733

Difícilmente podía imaginar el holandés Hoans Brinker, cuando ideó y construyó la primera rueda metálica para patines en el año 1733, que el patinaje tendría el auge que ha adquirido en nuestros días, con sus cuatro disciplinas (hockey sobre patines, patinaje artístico, patinaje de velocidad y hockey línea) que han originado un "boom" no solamente en lo deportivo sino también en lo comercial. Estas ruedas fueron colocadas bajo un rudimentario patín con llanta metálica y preparada por un industrial zapatero belga, Joseph Lundsen. Pero el proyecto del patín se dejó de lado por las muchas imperfecciones que presentaba, quedando para el olvido y como anécdota.

1905

En el año 1905 se funda en Inglaterra la AMATEUR HOCKEY ASSOCIATION, precursora del patinaje a todos los niveles, aunque en 1901 ya existían equipos que competían entre si pero sin reglas de juego. Las primeras noticias de partidos celebrados entre clubs de diversos países datan de Noviembre de 1910. Puede decirse, por tanto, que Inglaterra fue la auténtica cuna del Hockey y en 1909 se comenzó a jugar en el Condado de Kent.

1954

En estos años la aportación de Juan Antonio Samaranch (jugador, entrenador y directivo), fue muy valiosa. Así, en 1954 se creó la Federación Española de Patinaje, desligada ya del hockey sobre hierba, presidida precisamente por D. Juan Antonio Samaranch, en 1992 culminó su aportación a este su deporte, dando la oportunidad de que el hockey sobre patines fuera Olímpico en Barcelona 1992 por primera y única vez.

1992 - JJOO Barcelona’92

Podríamos decir, que la gran oportunidad perdida para que nuestro querido deporte fuera Olímpico de pleno derecho. La gran labor realizada por Antonio Sariol durante los 18 meses que ocupó el cargo como máximo responsable de la organización del Hockey Patines en el Comité Organizador Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, con sus infinitas propuestas y alternativas para su: investigación, promoción e incluso diversos estudios de materiales, como las actuales porterías, todo ello diseñado únicamente para llegar a Barcelona’92 con las máximas garantías de éxito y beneficio del Hockey Patines, objetivo principal del Sr. Samaranch y el de todo el mundo del hockey. Todo ello no fue suficiente, ya que los directivos, por aquel entonces, no querían que nuestro querido deporte fuera Olímpico, así pues, sin voluntad alguna, por parte del presidente de la R.F.E.P. Manuel Domenec y su socio Antonio Martra, juntamente con Pera Torras presidente de la Federación Catalana, Antonio Sariol no tuvo otra alternativa que presentar su dimisión del proyecto, previo informe personal entregado al Sr. Samaranch.

Alimentació

• Els diferents tipus d'aliments que debem menjar alhora de practicar esport:
  
  Quan es practica un esport el metabolisme té la necessitat de adaptar-se a la nova situació, per tant, les necessitats  de nutrients canvien significativament. 
  Un dels símptomes més característics de l'exercici físic o de l'activitat esportiva, és la suor.
  I, aquesta no és més que una forma de perdre aigua corporal per equilibrar la temperatura corporal. La quantitat d'aigua que s'arriba a perdre pot ser el suficientment important com per arribar a la deshidratació, si no s'actúa correctament. Per tant, la reposició de líquids ha de ser una de les principals preocupacions dels preparadors físics i dels esportistes.
  Els hidrògens de carboni són la principal font d'energia per l'organisme degut a la seva alta rentabilitat. És a dir, per descompondre una molècula de glucògen és necessària poca energia  i com a resultat de la descomposició s'obtèn molta energia que l'organisme pot utilitzar. No passa el mateix amb els lípids i les proteïnes.
  Els lípids són menys rentables energèticament que els hidrats de carboni però tenen major disponibilitat, degut a que l'organisme disposa d'una gran despensa. Son el major combustible en probes de llarga duració. L'energia procedent dels lípids s'utilitza una vegada esgotada la procedent del glucògen.
  
  La deficiència de proteïnes en la dieta del deportista pot provocar: 

 

• Disminució de la capacitat de resistència mental i corporal. 

• Insuficient formació de proteïnes corporals amb la consequent pèrdua/desgast muscular. 

• Activitat enzimàtica disminuïda, amb la consequent ralentització dels processos metabòlics. 

• Menor resistència a infeccions.  

Hi ha  dos característiques de les proteïnes que les fan especialment importants per el l'esport:

La seva superfície, com enzimes, en totes les reaccions metabòliques incluïdes la síntesi/degradació d'hidrats de carboni, lípids etc. La seva escassa participació com substrat energètic. Només funcionen com tal quan les reservesde carbohidrats i lípids s'esgoten, a consequència de una dieta poc adequada a l'acte esportiu.

L'alimentació d'un esportista no només ha de nudrir les cèl·lules del organisme, perquè aquest es desenvolupi i es mantingui, si no que a part ha de cobrir el desgast derivat del esforç extra. També, com en oltres aspectes de la vida, la alimentació del esportista es veu rodejada de certs matizos, que si bé beneficien en alguns casos, són molt perjudicables en altres.

A continuació mostraré una imatge on hi ha les recomendacions diàries d'aliments: