Alimentació

• Els diferents tipus d'aliments que debem menjar alhora de practicar esport:
  
  Quan es practica un esport el metabolisme té la necessitat de adaptar-se a la nova situació, per tant, les necessitats  de nutrients canvien significativament. 
  Un dels símptomes més característics de l'exercici físic o de l'activitat esportiva, és la suor.
  I, aquesta no és més que una forma de perdre aigua corporal per equilibrar la temperatura corporal. La quantitat d'aigua que s'arriba a perdre pot ser el suficientment important com per arribar a la deshidratació, si no s'actúa correctament. Per tant, la reposició de líquids ha de ser una de les principals preocupacions dels preparadors físics i dels esportistes.
  Els hidrògens de carboni són la principal font d'energia per l'organisme degut a la seva alta rentabilitat. És a dir, per descompondre una molècula de glucògen és necessària poca energia  i com a resultat de la descomposició s'obtèn molta energia que l'organisme pot utilitzar. No passa el mateix amb els lípids i les proteïnes.
  Els lípids són menys rentables energèticament que els hidrats de carboni però tenen major disponibilitat, degut a que l'organisme disposa d'una gran despensa. Son el major combustible en probes de llarga duració. L'energia procedent dels lípids s'utilitza una vegada esgotada la procedent del glucògen.
  
  La deficiència de proteïnes en la dieta del deportista pot provocar: 

 

• Disminució de la capacitat de resistència mental i corporal. 

• Insuficient formació de proteïnes corporals amb la consequent pèrdua/desgast muscular. 

• Activitat enzimàtica disminuïda, amb la consequent ralentització dels processos metabòlics. 

• Menor resistència a infeccions.  

Hi ha  dos característiques de les proteïnes que les fan especialment importants per el l'esport:

La seva superfície, com enzimes, en totes les reaccions metabòliques incluïdes la síntesi/degradació d'hidrats de carboni, lípids etc. La seva escassa participació com substrat energètic. Només funcionen com tal quan les reservesde carbohidrats i lípids s'esgoten, a consequència de una dieta poc adequada a l'acte esportiu.

L'alimentació d'un esportista no només ha de nudrir les cèl·lules del organisme, perquè aquest es desenvolupi i es mantingui, si no que a part ha de cobrir el desgast derivat del esforç extra. També, com en oltres aspectes de la vida, la alimentació del esportista es veu rodejada de certs matizos, que si bé beneficien en alguns casos, són molt perjudicables en altres.

A continuació mostraré una imatge on hi ha les recomendacions diàries d'aliments: