Una pequeña historia del hoquei sobre patines

1733

Difícilmente podía imaginar el holandés Hoans Brinker, cuando ideó y construyó la primera rueda metálica para patines en el año 1733, que el patinaje tendría el auge que ha adquirido en nuestros días, con sus cuatro disciplinas (hockey sobre patines, patinaje artístico, patinaje de velocidad y hockey línea) que han originado un "boom" no solamente en lo deportivo sino también en lo comercial. Estas ruedas fueron colocadas bajo un rudimentario patín con llanta metálica y preparada por un industrial zapatero belga, Joseph Lundsen. Pero el proyecto del patín se dejó de lado por las muchas imperfecciones que presentaba, quedando para el olvido y como anécdota.

1905

En el año 1905 se funda en Inglaterra la AMATEUR HOCKEY ASSOCIATION, precursora del patinaje a todos los niveles, aunque en 1901 ya existían equipos que competían entre si pero sin reglas de juego. Las primeras noticias de partidos celebrados entre clubs de diversos países datan de Noviembre de 1910. Puede decirse, por tanto, que Inglaterra fue la auténtica cuna del Hockey y en 1909 se comenzó a jugar en el Condado de Kent.

1954

En estos años la aportación de Juan Antonio Samaranch (jugador, entrenador y directivo), fue muy valiosa. Así, en 1954 se creó la Federación Española de Patinaje, desligada ya del hockey sobre hierba, presidida precisamente por D. Juan Antonio Samaranch, en 1992 culminó su aportación a este su deporte, dando la oportunidad de que el hockey sobre patines fuera Olímpico en Barcelona 1992 por primera y única vez.

1992 - JJOO Barcelona’92

Podríamos decir, que la gran oportunidad perdida para que nuestro querido deporte fuera Olímpico de pleno derecho. La gran labor realizada por Antonio Sariol durante los 18 meses que ocupó el cargo como máximo responsable de la organización del Hockey Patines en el Comité Organizador Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, con sus infinitas propuestas y alternativas para su: investigación, promoción e incluso diversos estudios de materiales, como las actuales porterías, todo ello diseñado únicamente para llegar a Barcelona’92 con las máximas garantías de éxito y beneficio del Hockey Patines, objetivo principal del Sr. Samaranch y el de todo el mundo del hockey. Todo ello no fue suficiente, ya que los directivos, por aquel entonces, no querían que nuestro querido deporte fuera Olímpico, así pues, sin voluntad alguna, por parte del presidente de la R.F.E.P. Manuel Domenec y su socio Antonio Martra, juntamente con Pera Torras presidente de la Federación Catalana, Antonio Sariol no tuvo otra alternativa que presentar su dimisión del proyecto, previo informe personal entregado al Sr. Samaranch.

Alimentació

• Els diferents tipus d'aliments que debem menjar alhora de practicar esport:
  
  Quan es practica un esport el metabolisme té la necessitat de adaptar-se a la nova situació, per tant, les necessitats  de nutrients canvien significativament. 
  Un dels símptomes més característics de l'exercici físic o de l'activitat esportiva, és la suor.
  I, aquesta no és més que una forma de perdre aigua corporal per equilibrar la temperatura corporal. La quantitat d'aigua que s'arriba a perdre pot ser el suficientment important com per arribar a la deshidratació, si no s'actúa correctament. Per tant, la reposició de líquids ha de ser una de les principals preocupacions dels preparadors físics i dels esportistes.
  Els hidrògens de carboni són la principal font d'energia per l'organisme degut a la seva alta rentabilitat. És a dir, per descompondre una molècula de glucògen és necessària poca energia  i com a resultat de la descomposició s'obtèn molta energia que l'organisme pot utilitzar. No passa el mateix amb els lípids i les proteïnes.
  Els lípids són menys rentables energèticament que els hidrats de carboni però tenen major disponibilitat, degut a que l'organisme disposa d'una gran despensa. Son el major combustible en probes de llarga duració. L'energia procedent dels lípids s'utilitza una vegada esgotada la procedent del glucògen.
  
  La deficiència de proteïnes en la dieta del deportista pot provocar: 

 

• Disminució de la capacitat de resistència mental i corporal. 

• Insuficient formació de proteïnes corporals amb la consequent pèrdua/desgast muscular. 

• Activitat enzimàtica disminuïda, amb la consequent ralentització dels processos metabòlics. 

• Menor resistència a infeccions.  

Hi ha  dos característiques de les proteïnes que les fan especialment importants per el l'esport:

La seva superfície, com enzimes, en totes les reaccions metabòliques incluïdes la síntesi/degradació d'hidrats de carboni, lípids etc. La seva escassa participació com substrat energètic. Només funcionen com tal quan les reservesde carbohidrats i lípids s'esgoten, a consequència de una dieta poc adequada a l'acte esportiu.

L'alimentació d'un esportista no només ha de nudrir les cèl·lules del organisme, perquè aquest es desenvolupi i es mantingui, si no que a part ha de cobrir el desgast derivat del esforç extra. També, com en oltres aspectes de la vida, la alimentació del esportista es veu rodejada de certs matizos, que si bé beneficien en alguns casos, són molt perjudicables en altres.

A continuació mostraré una imatge on hi ha les recomendacions diàries d'aliments:

Equip

La composició del equip

El porter:

El porter neix i no es fa, per aquest motiu tenim que fer una selecció d'aquells que per les seves característiques i vocació presenten majors aptituts. El porter deu saber orientar als seus companys en posicions defensives especialment, no perdre la bola de vista, màxima concentració i tensió quan l'equip contrari està en posició de la bola.

En aquest deport col·lectiu, el porter, sempre s'ha de considerar una peça clau, que alguns han arribat a valorar com el 70% d'un equip. El cert és que el porter practica un deport individual dins d'un col·lectiu,amb la consegüent responsabilitat que això comporta. Així doncs, dins del punt de vista tècnic i tàctic, el porter de hoquei sobre patins requereix un entrenament i una preparació diferent a la resta dels seus companys.

El tancament:

En defensa i segons el sistema que apliqui l'equip, deu ser l'últim jugador, situat principalment dintre de l'àrea, com la retsa de jugadors, sempre d'esquena al seu porter, màxima tensió i concentració, l'stick també atent a la possibilitat de robar la bola, tallar el pase o l'assistència, obstrucció del tir...

En atac la seva funció principal serà protegir i ajudar al jugador de la ala del mig i el de la ala d'enllaç, sempre protegint les seves esquenes i formant un triangle entre els tres jugadors, els seus moviments seran principalment per la zona constructiva.

L'ala mig:

En defensa y segons el sistema que s'aplica, estarà situat com segona o primera línia cobrint la zona de pas lateral, i al igual que la resta de jugadors, sempre d' esquenes al seu porter, màxima tensió i concentració,l'stick amb una mà i la pala tocant el terra.

En atac serà el responsable de dirigir el joc del equip juntament amb un altre jugador, obrint espais amb rotacions entre els tres jugadors, passes ràpids, segurs, fàcils al millor company situat, ben dirigits y forts a la pala de l'stick, segons la situació del joc, permutarà la seva posició bàsicament amb un dels jugadors.

L'ala enllaç:

En defensa tindrà les mateixes funcions que l'ala mig però en atac serà el que més haurà d'ajudar al pívot.

La seva situació inicial serà la d'ajudar en zona constructiva, obrint espais amb rotacions entre els tres jugadors, passes ràpids, segurs, fàcils al millor company situat, ben dirigits i forts a la pala de l'stick, constant moviment entrant i sortint de les zones de pas i constructiva, també l'àrea contrària buscant ajudes amb els altres jugadors i situacions idònies de tir, remat i assistències.

El pívot:

En defensa estarà situat en primera línia laterals o centre, pressionant o no, segons el sistema defensiu que apliquem, la principal zona serà la constructiva del equip contrari.

En atac haurà d'estar situat en constant moviment dins i fora del àrea, buscant ajudes amb els altres jugadors i situacions de gol, passe o remat.

Tots aquests aspectes tècnics i tàctics han d'estar ensenyats en la fase de l'aprenentatge fins els 12-13 años, a partir de generar uns moviments base en aquestes etapes inicials, guanyarem confiança i maduresa en el joc d'equip, tant en defensa com en el control de la bola en l'atac i especialment en els fundaments tàctics que l'hoquei requereix.

 A la imatge d'acontinuació podem veure un petit esquema de les posicions:

L' stick

Les principals tècniques amb l'stick

- Conducció de la bola:

La bola ha d'anar enganxada a la pala de l'stick. no colpejar amb l'stick la bola. desllissar-la, acariciar-la amb la pala. Les dues mans amb els dits tancats han d'anar enganxades amb l'stick amb força, especialment el puny del stick que és el que el dirigeix, el cap amunt per veure la situació de la resta de l'equip i les possibilitats de pase o de tir.

- Diferents tècniques:

El Tir:

Hi ha diferents tipus i formes de tir: pala i cullera, directe, arrastre i l'escup, tenim que tindre molt el compte que per cada una de les formes, les dos mans deuen mantindre's ben tancades a l'stick, els dos braços rígids i amb la mà del puny del stick donarem la direcció adequada a la bola.

Protecció de la bola:

La bola ha d'anar enganxada a la pala de l'stick, el cos inclinat amb les cames flexionades i la bola al costat contrari per on circula el defensor.

Direcció de la bola:

Amb el puny de l'stick donarem la direcció a la pala del mateix, segons situem esta (perpendicular al objectiu), al colpejar la bola es dirigirà o prendrà la direcció desitjada, tant per els passes com per les recepcions i els tirs.

El pase i la recepció:

El pase s'ha de realitzar escombrant la pala de l'stick pel terra, amb la pala lleugerament inclinada per no aixecar la bola (perpendicular al objectiu), el pase ha de ser fort i ras amb les dues mans ben tancades al stick.

La recepció amb la mateixa situació de la pala (perpendicular amb la direcció de la bola), lleugerament inclinada amb la mà de suport amb l'stick, el cos inclinat i les cames flexionades.

- Tàctica i rol del jugador:

Como atacar:

Si tens la bola: Conduïnt la bola amb el cap amunt, per veure la possibilitat d'obtenir una bona línea de pase al company o bé un tir a porteria.

Si no tienes la bola: amb moviments continus per desmarcar-te i apollant al company, la pala del stick sempre en posició de recepció orientada a la situació amb la bola que porta el company.

El rol del atacant:

1- detindre o retrassar la progressió del jugador amb bola

2- Obstruïr o retrassar la progressió del jugador sense bola

3- Ajudar al company de marca (pantalles-bloquejos)

4- Evitar i obstruïr el tir idòni.

Como defensar:

L'stick amb una mà i la pala tocant el terra, la mà sense l'stick extesa per obstruir el pas del contrincant.

Dins de l'àrea sempre d'esquenes al nostre porter, el cos inclinat i flexionades les cames, la pala de l'stick tocant el terra.

El rol del defensor:

1- Progressar en l'espai amb bola.

2- Realitzar ajudes (pantalles-bloquejos) al company amb bola.

3- Desmarcar-te i ajudes.

4- Obtindre situacions de tir idònees.

Què és l'hoquei?

PATINS

L'hoquei sobre patins és un esport d'equip que es practica sobre patins de dos eixos i   quatre rodes  entre dos equips, 4 jugadors i un porter. Consisteix en  impulsar una bola (normalment negre) amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi. Més endavant explicarem les diferents regles i normes que s'han de seguir amb el nou reglament per tal de no ser expulsat i repercutir a la resta del teu equip.

En l'hoquei és molt important que tots els jugadors portin les proteccions necessàries ja que un cop de pilota pot ocasionar cops forts.

Efectivament el porter porta proteccions diferents a la resta de jugadors, porta un casc, uns guants i unes guardes molt robustes a part d'altres proteccions.

Per tant, per evitar riscos és molt convenient que cada nen porti les proteccions adequades a la seva edat així com que la superfície on s'estigui jugant sigui llisa i estigui neta, evitant aigua o pedres.


Ara, explicaré les primeres penalitzacions i les més bàsiques:

-Els bloquejos: no estan permesos els bloquejos amb contacte, no colpejar amb l'stick a un contrari, existeix una línea en el centre de la pista a 22 metros del fons que es denomina camp enrere, l'equip amb bola (atacant) té 10 segons per entrar al camp contrari i no pot tornar al seu camp per darrere d'aquesta línea, aquestes accions seran sancionades amb la pèrdua de la bola.

-Penalti i falta directa: es produeix quan empenys fortament i colpejas amb el stick a un jugador contrari o si eleves la bola dins de l'àrea, és penalti, si la mateixa acció la realitzes fora de l'àrea (amb violència i sent l'últim jugador) serà falta directa.

-Faltes fora de l'àrea: es produeixen quan empenys y colpejas amb l'estic a un contrari, quan eleves la bola més a dalt de la cintura, quan la bola surt fora de pista, quan golpejes o interfereixes a un contrari amb l'estic.

-Penalitzacions amb targeta: existeixen penalitzacions amb targeta blava on s'expulsarà al jugador sancionat dos minuts i l'altra equip tindrà l'oportunitat de fer una falta directa. També existeix la targeta vermella on el jugador serà expulsat més minuts i també hi haurà oportunitat de falta directa per l'equip contrari.